viernes, 27 de septiembre de 2013

'La mar no sempre tapa', de Sebastià Bennasar: collonuda novel-la policíaca


    
    La veritat és que aquesta obra detectivesca d'en Sebastià Bennasar m'ha enlluernat i sorprès positivament. Mai hagués suposat que el meu poble, Sa Colònia de Sant Jordi, pogués ésser focus d'un brutal assassinat, investigat a mitges entre Jaume Pou, tinent de la Guàrdia Civil de Manacor, i Andreu Julià, periodista de successos d'un diari en català.

    El llibre, 'La mar no sempre tapa', Premi Vila de Lloseta 2011, es llegeix d'una tacada, mentre deixa el cervell aixafat amb un caramull de dades, informacions, filosofia, intriga i llocs meravellosos d'una Illa encara més encisadora.

    No deixa d'estar present l'humor que desnivella la presió d'una investigació sobre una professora universitària brutalment assassinada a la mar després de rebre 17 ganivetades. Potser havia esbrinat l'autor d'un crim queva tenir lloc 60 anys enrera a la plaça de Sóller.

    També és d'agraïr l'afegit cultural i històric que fa l'autor de la Mallorca dels anys 50, poc abans del boom turístic dels bojos 60 quan, per exemple, va viure a El Terreno, Sóller i Pollença un dels millors escriptors de novel-la negra de tots els temps: Chester Himes.

    Precisament, Himes col-laborava el 1954 a una revista de culte i monoritària, editada per Robert Creeley a Banyalbufar, i on también hi participaven Allen Gingsberg, Robert Graves i Ernest Hemingway.

    Com llavors li va dir a Graves la protectora d'en Picasso a París, Gertrude Stein -veïna de la Plaça Gomila durant la II Guerra Mundial-: "Vés a Mallorca, si és que pots resistir el paradís".

    P. S: S'agraeix que l'autor opti per incloure-hi informació d'interés de l'Illa per als lector com és: Cas Patró a Portocolom 'on es menja un dels millos arrossos negres de Mallorca' o del Restaurant Orient -al poble del mateix nom situat a la Serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat- on cada mes va amb els seus amic a dinar cabrit (la porcella que cuinen no té res a envejar a la que fan al famossíssim Casa Cándido de Segòvia).