jueves, 16 de enero de 2014

'El blau pàl-lid de la rosa de paper', Antoni Serra: intriga i entreteniment

    
     
     Molt divertit, molt ben escrit, interessant, amè, àgil... Però desconcertant. Així és el primer llibre de novel-la negra protagonitzat per l'inspector portuguès Celso Mosqueiro, criatura de n'Antoni Serra, apareguda el 1985.

    Les aventures del policia que investiga a Palma, Can Pastilla i Eivissa la mort d'un travesti relacionat amb organitzacions sionistes potser a mans de nazis, són més que entretengudes i dinàmiques, encara que hi ha moments que la trama se m'escapa, amb certes incongruències narratives.


    El final o no l'entenc o no m'hi he fixat gaire en la resta de la narració per a poder païr-ho amb gust. 

Tampoc trob una explicació lògica a l'entrada en acció d'un grup ciminal que s'ofereix per ajudar a Celso en la recerca del ros i prim assassí lligat a l'organització nazi batiada como la Rosa Blava de Paper

    O m'acab de creure un surrealista ingrés del poli a la RDA bastant inversemblant.

    En definitiva, cal llegir-se aquest llibre perquè a més de la trama policíaca i de novel-la negra clàssica, hi ha un intens treball més ben filosòfic envers del protagonista, un agent poc convencional, torturat i amic de l'existencialisme més profund. 

    Bona troballa. Ara és fa obligatori de llegir les altres dues obres de Celso Mosqueiro, escrites per Antoni Serra: 'L'arqueòloga va somriure abans de morir' (1986) i 'Espurnes de sang' (1987).