domingo, 20 de abril de 2014

'Quan la nit mata el dia', Agustí Vehí: preciosa novel-la negra

   
    Té encant, té interés, té bellesa, és encisadora. Carregada de misteri i sentiment, 'Quan la nit mata el dia', del malaurat escriptor de Figueres Agustí Vehí, posseeix negritud infinita, morts barroeres i personatges que deixen empremta.

    Ambientada a la posguerra, hi ha un nosequè que ens transporta al millor Manuel de Pedrolo i les seves obres 'Joc brut' i 'Mossegar-se la cua'. La veu de Vehí és precisa, plena d'atracció i dominada per un estil narratiu savi i ple.

    L'assassinat brutal d'un capitoste falangista dóna lloc a la recerca, per part de l'inspector Carlos Iríbar, amant d'una mestra represaliada, del culpable de l'homicidi, metre les sospites es reparteixen entre els negocis bruts del 'camisa blava', els jocs pornogràfics, les venjances i els posibles atentats anarcosindicalistes.
   
    La brutor, la foscor i la tristesa d'una època dominada per la por, la dictadura i les acusacions sense proves dominen l'acció i els protagonistes.

    Una novel-la superior, que et domina, absorbeix i atrapa dins un món per sort acabat, i una intriga treballada i amb un final més que sorprenent. Meravellosa. Es gaudeix plenament.