martes, 25 de noviembre de 2014

'Lluny d'aquí', d'en Jaume Benavente: refrescant i inquietant

    
    La principal virtut de 'Lluny d'aquí' d'en Jaume Banavente és que manté la tensió fins al final. Essent una novel-la negra que comença plàcida, com un no-res, amb una trama tranqui-la i una história assossegada, de mica en mica els esdeveniments van tornant cada cop més foscos, durs i inexplicables... Fins el final... plè de mort i dolor.

    Molt recomanable aquesta obra on els personatges són del més normal, però que a poc a poc es converteixen en protagonistes d'un trist ritual d'amenaces, apalliçaments i mentides al voltant d'un succés ocorregut anys enrera.

    Sorprèn la transformació del perdedor d'en Tomàs, veí d'Horta, com son pare, propietari de la darrera llibreria de barri, que com si fos el protagonista de 'Perros de paja', en una versió menys guerrera, acaba enrevoltat de mort, por i brutalitat.

    I tot això ho conta en Benavente com si no passàs mai res, en una narrativa suau, de fets cotidians i quasi sense trascendència que a la conclusió ens esclata a les mans.

    Una obra més que gran, amb força i, sobretot, un suspens que ens xucla la ment fins a la darrera pàgina. Molt bona. Genial. Ens fa pensar i gaudir al màxim.

domingo, 23 de noviembre de 2014

'Les mans del drac', de Sebastià Bennasar: un descollonament sense final

 
     'Les mans del drac', la breu novel-la negra, àcida i descontrolada, d'en Sebastià Bennasar, es llegeix d'una tacada. És plena de força, mala llet, paòdies, sarcasme i ritme.

    Un dia de Sant Jordi es transforma en un capítol més de 'Scream' barrejat amb 'El Exorcista' i 'El laberinto de las aceitunas' del mestre Eduardo Mendoza.

    Molt bona la creació del excapellà que defensa que el català és la millor llengua per fer exorcismes (forma part d'un grup secret associat a Mossèn Cinto) i que, a diari, es dedica a atonyinar turistes en bicicleta.

    També és més que genial l'aparició d'un grup d'emmerdadors de guiris que provoca la histèria a la Sagrada Família o que esbuca la Casa Batlló amb una bomba. Encara em compix.

    Crítiques soterrades als escriptos estrella de Sant Jordi, als periodistes pilotes i als mitjans de comunicació ompleixen un coctail de mort, bojos, satanisme i defensors de Déu que ens transporta a 'El código da Vinci' versionat per Berlanga.

    Aquest llibre és un prodigi de rialles, una bogeria col-lectiva, un bassal de sang, una gàbia de pirats, un món surrealista divertit, àgil i elèctric. 

    He disfrutat con un al-lot amb un bollicao i un 'tigreton' a les mans mentre observa Cabrera des de la Llotja de Sa Colònia de Sant Jordi.

    Sebastià Bennasar: un dels grans de la literatura policíaca i negra en català, autor de les majestuoses: 'La mar no sempre tapa' i 'El país dels crepuscles'. 

viernes, 7 de noviembre de 2014

'Los cuerpos extraños', octava entrega de los guardias Chamorro y Bevilacqua, de Lorenzo Silva: flojita

 
    Me encanta Lorenzo Silva. Creo que es uno de los mejores escritores en lengua española. Y la saga de los guardias civiles Chamorro y Bevilacqua me apasiona... pero... la última entrega 'Los cuerpos extraños' es muy flojita, sin alma, sin fuerza, sin poder...

    Esta novela, la octava de la serie policial, se lee con el piloto automático, sin sentir ni padecer. Al final, como si nada. Ni un poso. Tal vez el único y grato recuerdo que deja su lectura sea comparar la trama ficticia del libro (?) con la reciente Operación Púnica contra la corrupción entre políticos y constructores. Es exactamente lo mismo, sin crimen ni costa de por medio.

    La filosofía del brigada Bevilacqua patina, la sargento Chamorro pierde peso y realidad, y los personajes secundarios carecen de interés salvo Karen Ortí, la alcaldesa asesinada. O la jueza con la que se acuesta Rubén. Pero poco más. La incógnita por desvelar a través de la investigación carece de sustancia o interés. 

    En cambio, la primera de la serie de estos esforzados servidores de la ley, siempre en consonancia con su divisa 'Serenos en el peligro', fue 'El lejano país de los estanques', una pedazo de novela negra potente, poderosa e inquietante.

    Igual de negra y oscura es la anterior entrega de las investigaciones de la pareja de guardias, 'La marca del meridiano', muy recomendable.

    Espero que Silva no se haya quedado sin ideas ni gasolina. Esta saga es demasiado grande como para finalizar, aunque, lamentablemente, todo acaba.