sábado, 22 de agosto de 2015

'Sota el signe de sagitari', de Jaume Fuster: una obra mestra imprescindible

    'Sota el signe de sagitari', de Jaume Fuster, és un clàssic de la novel-la negra espanyola escrita en català. Està a la altura de llibres de culte com els escrits pels gegants Andreu Martín, Manuel de Pedrolo, Francisco González Ledesma o Juan Madrid.

    Les obres de Fuster, protagonitzades pel perdiguer Lluís Arquer, tampoc desmereixen elogis quan es comparen amb les més exitoses de monstres com Chandler, Hammett o Macdonald, la santíssima trinitat dels llibres de crims.

    Per això mateix Fuster va batejar la seva criatura investigadora amb aquest nom: clarament, un homenatge a Lew Archer, perdiguer immortal creat per Ross Macdonald.

    Es pot dir que l'obra és tan bona com la millor de l'escriptor barceloní: 'De mica en mica s'omple la pica'. Publicada 15 anys abans, està protagonitzada per Enric Vidal, un investigador jove i virginal que, ben bé, podria ser un 'alter ego' del mateix Arquer.

    A 'Sota el signe de sagitari' hi ha el millor del gènere: acció a rompre, morts a tot arreu, dolents més que dolents, dones perilloses, policies corruptes i polítics sense moral.

    És un llibre que es llegeix sense quasibé respirar. Et colpeja el caparrot i et fa patir, gaudir, estar neguitós, intranquil... En una paraula: t'atrapa i no t'amolla fins al final. 

Aventura a Nàpols i Mallorca

    Es tracta d'una auténtica 'road movie' pels baixos fondos barcelonins, des que la trama es trasllada al món de la mafia napolitana i als criminals amagats a Mallorca. Molt còmic és l'inspector en cap de Palma i la seva xerrameca.

    Les drogues utilitzades com a armes pel govern de torn és una de les tesis de la història aquí explicada. Molt semblant al que figura a la pel-lícula 'Matar al mensajero', on un periodista acusa a la CIA d'introduir crack als barris poblats per ciutadans negres.

    Un llibre d'un deu de nota. Molt recomanable. Més ben dit: imprescindible. El geni del mestre absolut que és Jaume Fuster mereix la seva lectura sense contemplacions.