La sèrie sobre l'inspector Mascarell, una de les més poderoses de la narrativa negra actual

    'Set dies de juliol', de Jordi Sierra i Fabra, és la segona entrega d'un total de cinc llibres dedicats a l'inspector Miquel Mascarell. Probablement, sigui una de les sèries de novel-la negra actual més poderoses, interessants i aclaparadores.

    D'ençà l'any 2008, quan començà la tetralogia amb 'Quatre dies de gener', ambientada uns dies abans de l'entrada de les tropes del general Yagüe a Barcelona, cap de les cinc novel-les de la saga Mascarell han decebut als lectors.

    En aquest cas, estic xerrant de la segona peça de la monumental història de exinspector republicà condemnat a mort per Franco i després perdonat a canvi de vuit anys de treball al Valle de los Caídos.

Acció i trames aclaparadores

    Si al primer llibre, la trama era dura, absorbent i delirant, a la segona, 'Set dies de juliol', els fets augmenten el seu interés, les escenes creixen en interés i la història és encara més poderosa i atraient.

    Mascarell, als 63 anys, continua investigant d'estranquis desaparicions de joves barcelonines, morts estranyes de dones de la vida alegre i la corrupció que embolcalla els nous rics sense escrúpols nascuts al calor de l'hipòcrita règimen franquista (el diumenge a missa i el divendres al bordell).

    Hi ha escenes plenes d'acció, que acceleren el cor, que impacten al cervell i que fan d'aquest llibre una joia de la novel-la negra actual. Un enorme plaer per a tots els sentits. Es gaudeix i es sofreix al 100%. 

'Quatre dies de gener', de Jordi Sierra i Fabra: sensible, poderosa i terrible

 
    'Quatre dies de gener', de Jordi Sierra i Fabra és una novel-la negra poderosa, bella, sensible i dura. 

    Molt ben escrita, descriu uns personatges esmaperduts, sense futur, amb un present terrible, però que lliuten fins al final carregats d'una estranya força descomunal.

    A punt d'entrar les tropes franquistes a Barcelona, ja no queden polítics ni forces de l'ordre a una ciutat on els cossos morts queden al terra com si fossin cans. 

    Malgrat això, l'inspector Miquel Mascarell es nega a abandonar la seva buida i destrossada comissaria. Allà una mare desesperada, exprostituta, antiga coneguda del policia, li prega per cercar la seva filla de 16 anys desaparescuda.

    A partir d'aquí, Mascarell, amb només dues bales a una pistola que mai ha disparat, investiga i troba unes torres d'industrials feixistes retornats on s'organitzen orgies amb al-lotes molt joves.

    La troballa, a una ciutat enfonsada, sense ordre ni esperança, farà que Mascarell, derrotat, famolenc i sense esma, es convertesqui en l'ùltima barrera entre la raó i la bogeria d'uns rics que esperan l'entrada dels nacionals per prendre-se la justícia amb les seves mans.

    Narrativa àgil i poderosa, una història terrible, un ambient decadent, uns personatges psicològicament molt ben construits, uns fets dolorosos... 

    Melanconia i poesia dominen una Barcelona derrotada, perduda i sense valors ètics i morals després de tres anys d'una guerra cruel i sense concesions.