'On mai no creix l'herba': bona novel-la negra sense aconseguir la perfecció de 'El país dels crepuscles'

    'On mai no creix l'herba' és un més que digne llibre de literatura negra, adornar per cops còmics, que es llegeix amb fruïció, una rialla a la cara i els nervis típics dels bons thrillers.

    Emperò no aconsegueix la tensión narrativa i la inquietud que transmet la genial 'El país dels crepuscles' i la bogeria més estrafolària de 'Les mans del drac', dues de les novel-les de crims més perfectes de Sebastià Bennasar.

    En aquest cas són varies les històries que es desenvolupen al mateix temps, com si la intensitat de lo negre fos proporcional a les trames. I no és així. Queda poc creïble l'aventura dels nazis que volen segrestar la Moreneta i, en canvi, és molt bona i poderosa la que té a veure amb la banda criminal de la Verneda.

    Així mateix, la trama de l'assassí d'homes del temps barreja la sang amb la paròdia, essent aquesta darrera la que perd, guanyant la vessant més barroera, la primera, que sense humor hagués sigut més poderosa i creïble.

    En definitiva, un bon llibre, bona mostra de la millor literatura de crims en català que, potser, sembla escrita massa aviat, i que hagués pogut ser més perfecta. Però llegir-ho val la pena.