'A l'altre costat de l'infern', de Jordi Sierra i Fabra: més fluix que 'La mort del censor' i 'L'ombra del sabre'

    'A l'altre costat de l'infern', de Jordi Sierra i Fabra, és el tercer cas de l'inspector Hilari Soler, el menys franquista dels investigadors d'homicidis durant la dictadura. I en aquesta investigació l'alçada i qualitat de la sèrie minven en comparació amb les obres mestres que són 'La mort del censor' i 'L'ombra del sabre'.

    Sembla com si, de cop i volta, la força de la història s'esbravàs convertint-se en una més que normal novel-la negra. Potser sí incrementa l'humor irònic i els moments de crítica social, però deixa de sorprendre i no acaba de funcionar.

    Tanmateix és molt recomanable pels amants d'aquest poc habitual policia franquista dels anys seixanta: estima el català, odia la dictadura, no dóna maestegots als delinqüents i es comporta exquistament amb víctimes i sospitosos. Encara que no dubta a l'hora d'emprar l'arma si la situació es descontrola.

    Una monja mor assassinada. I s'ha d'anar alerta perquè l'Església és un dels pilars intocables del règim. A mesura que la investigació avença la germana es mostra com una persona sense pietat, com un monstre que juga a ser Déu amb els nadons de jovenetes desemparades i sense futur.

    La violència que s'amaga darrera una societat que vol ser modèlica es torna a disparar en un món carregat d'hipocresia i falsetat. Els assassins no són sempre els més dolensts de la història.

    Es pot llegir, però l'argument ja nos ens sorprèn, ni les situacions enganxen com abans. Esper que la quarta part de la nissaga torni amb tota la seva força.