'A l'altre costat de l'infern', de Jordi Sierra i Fabra: més fluix que 'La mort del censor' i 'L'ombra del sabre'

    'A l'altre costat de l'infern', de Jordi Sierra i Fabra, és el tercer cas de l'inspector Hilari Soler, el menys franquista dels investigadors d'homicidis durant la dictadura. I en aquesta investigació l'alçada i qualitat de la sèrie minven en comparació amb les obres mestres que són 'La mort del censor' i 'L'ombra del sabre'.

    Sembla com si, de cop i volta, la força de la història s'esbravàs convertint-se en una més que normal novel-la negra. Potser sí incrementa l'humor irònic i els moments de crítica social, però deixa de sorprendre i no acaba de funcionar.

    Tanmateix és molt recomanable pels amants d'aquest poc habitual policia franquista dels anys seixanta: estima el català, odia la dictadura, no dóna maestegots als delinqüents i es comporta exquistament amb víctimes i sospitosos. Encara que no dubta a l'hora d'emprar l'arma si la situació es descontrola.

    Una monja mor assassinada. I s'ha d'anar alerta perquè l'Església és un dels pilars intocables del règim. A mesura que la investigació avença la germana es mostra com una persona sense pietat, com un monstre que juga a ser Déu amb els nadons de jovenetes desemparades i sense futur.

    La violència que s'amaga darrera una societat que vol ser modèlica es torna a disparar en un món carregat d'hipocresia i falsetat. Els assassins no són sempre els més dolensts de la història.

    Es pot llegir, però l'argument ja nos ens sorprèn, ni les situacions enganxen com abans. Esper que la quarta part de la nissaga torni amb tota la seva força.

'L'ombra del sabre', d'en Jordi Sierra i Fabra: maleïts generals corruptes, viciosos i assassins

    El segon cas del peculiar inspector Hilari Soler, el menys franquista dels policies de la dictadura, neda dins un mar de butrícia militar i política. Aquest cop directe al clatell millora encara la primera part de la nissaga, l'excel-lent 'La mort del censor'.

    L'assassinat del conductor d'un general, d'un tret al cap, de dia, a la Plaça del Diamant, es el començament d'una complicada investigació que el portarà a enfrontar-se amb l'amic de l'ànima del 'Caudillo': el totpoderós general Aramburu.

    Tanmateix Soler, antifranquista, culte i amant de la cultura catalana, no descansarà fins a descobrir la conxorxa que envolta al militar, el seu fill, un bordell de nenes, un assassí d'elit i un esmunyedís lladre.

    L'atmósfera de l'Espanya de l'any 1963 és gris i ofegadora. Hi ha pilars que no es toquen, com el militar, encara que s'amagui darrere una actitud hipòcrita i falsa. Hi ha límits que no s'han de travessar per això dels valors de la 'Cruzada'. Hi ha gent intocable. Però en Soler i el seu company -un jove tímid i a la vegada valent subinspector- no s'aturaran passi el que passi i caigui qui hagi de caure.

    Novel-la negra amb càrrega social, amb una potent crítica total, i uns poderosos protagonistes i esdeveniments. Per gaudir fins a la mort.

'La mort del censor', de Jordi Sierra i Fabra: s'ha de llegir sí o sí

    'La mort del censor', de Jordi Sierra i Fabra, és un tros de llibre. Una novel-la per gaudir al màxim i experimentar un plaer absolut per la literatura. En aquest cas de cinc estrelles. 

    L'autor d'aquesta trilogia sobre un inspector d'homicidis a l'any 1963 es supera, encara més que en l'anterior brutal i genial nissaga de l'inspector Mascarell.

    La censura, la guerra civil, les llibertats inexistents, la duresa policial, la repressió contra l'art en català, etc., són només una petita part d'un coctel que barreja amb intel-ligència els ingredients adients de la millor novel-la negra.

    La investigació de l'assassinat salvatge d'un censor franquista duu a l'inspector Hilari Soler a enfrontar-se amb foscos secrets de la Guerra Civil passada, amb personatges poderosos de la Barcelona industrial i als seus propis companys, gent brutal i sense sentiments.

    Soler, malgrat ésser un agent de la policia de la dictadura, és partidari de la llibertat, la literatura i el deixa fer.

    Un llibre molt bo i recomanable. Més que això, s'ha de llegir sí o sí.