'Venjaré la teva mort', de na Carme Riera: crims, humor, crítica i sàtira

    
    'Venjaré la teva mort' és una novel-la de temàtica negra molt ben escrita. Fins al final no coneixerem qui és l'assassí. Mentre, disfrutam d'una trama perfectament lligada, plena d'interès i de personatges poderosos.

    En recorda a l'anterior obra criminal de na Carme Riera, l'excel-lent 'Naturaleza casi muerta', ambientada a la UAB.

    En aquest cas, una detectiu privada, normaleta, gens heroïna, més aviat precària, Elena Martínez, ha d'investigar, per ordre d'una mestressa de Manresa, l'estranya mort del seu homo, Robert Solivellas, que treballava a una empresa dedicada a intercanvis comercials internacionals.

    Aquí és barrejaran temes tan diversos i surrealistes com el fill de la madona, Montserrat Bofarull de Solivellas, un jovenet amb amistats més que dolentes; la filla, que es vol casar sense permís amb un colombià sospitós; els nuvis per dies de la pròpia investigadora; el seu gos 'Milú'; un vell policia, ja jubilat, que l'ajudarà en la seva recerca; una vident friki; i un inspector dels mossos més que viu amb la seva companya, la grassoneta inspectora experta en psicologia, entre d'altres protagonistes d'aquesta mena de brutal sàtira i crítica contemporània.

    Crida l'atenció la vida tan poc endreçada de la nostra Philip Marlowe particular, els ambients de la novel-la i la mentida que tot ho tapa. Els succesos que hi aparèixen faran cada cop més complicada la investigació. Ningún és el que sembla i no tot és el que pareix des d'un principi.

El línea amb en Martín, Mendoza i Ledesma

    El final és poc èpic, però molt real. Ens demostra que tot és teatre. O, com diu una de les lletres del grup heavi del fill de la Bofarull: "Merda, tot és merda, i tu ets més que merda".

    Humor i sàtira n'hi ha a bastament. Carme Riera transforma les coses complicades en senzilles i ens deixa una obra, que sense ésser 'El Halcón Maltés' -ni ho pretèn- podria ser cosina dels llibres més irreverents i irònics de n'Andreu Martin, Eduardo Mendoza o González Ledesma. Es llegeix amb ànsia i passió!!!

    PS: Els caganers són la clau més absoluta!!!