'Les mans del drac', la breu novel-la negra, àcida i descontrolada, d'en Sebastià Bennasar, es llegeix d'una tacada. És plena de força, mala llet, paòdies, sarcasme i ritme.
Un dia de Sant Jordi es transforma en un capítol més de 'Scream' barrejat amb 'El Exorcista' i 'El laberinto de las aceitunas' del mestre Eduardo Mendoza.
Molt bona la creació del excapellà que defensa que el català és la millor llengua per fer exorcismes (forma part d'un grup secret associat a Mossèn Cinto) i que, a diari, es dedica a atonyinar turistes en bicicleta.
També és més que genial l'aparició d'un grup d'emmerdadors de guiris que provoca la histèria a la Sagrada Família o que esbuca la Casa Batlló amb una bomba. Encara em compix.
Crítiques soterrades als escriptos estrella de Sant Jordi, als periodistes pilotes i als mitjans de comunicació ompleixen un coctail de mort, bojos, satanisme i defensors de Déu que ens transporta a 'El código da Vinci' versionat per Berlanga.
Aquest llibre és un prodigi de rialles, una bogeria col-lectiva, un bassal de sang, una gàbia de pirats, un món surrealista divertit, àgil i elèctric.
He disfrutat con un al-lot amb un bollicao i un 'tigreton' a les mans mentre observa Cabrera des de la Llotja de Sa Colònia de Sant Jordi.
Sebastià Bennasar: un dels grans de la literatura policíaca i negra en català, autor de les majestuoses: 'La mar no sempre tapa' i 'El país dels crepuscles'.
No hay comentarios:
Publicar un comentario