'Les mans del drac', de Sebastià Bennasar: un descollonament sense final

 
     'Les mans del drac', la breu novel-la negra, àcida i descontrolada, d'en Sebastià Bennasar, es llegeix d'una tacada. És plena de força, mala llet, paòdies, sarcasme i ritme.

    Un dia de Sant Jordi es transforma en un capítol més de 'Scream' barrejat amb 'El Exorcista' i 'El laberinto de las aceitunas' del mestre Eduardo Mendoza.

    Molt bona la creació del excapellà que defensa que el català és la millor llengua per fer exorcismes (forma part d'un grup secret associat a Mossèn Cinto) i que, a diari, es dedica a atonyinar turistes en bicicleta.

    També és més que genial l'aparició d'un grup d'emmerdadors de guiris que provoca la histèria a la Sagrada Família o que esbuca la Casa Batlló amb una bomba. Encara em compix.

    Crítiques soterrades als escriptos estrella de Sant Jordi, als periodistes pilotes i als mitjans de comunicació ompleixen un coctail de mort, bojos, satanisme i defensors de Déu que ens transporta a 'El código da Vinci' versionat per Berlanga.

    Aquest llibre és un prodigi de rialles, una bogeria col-lectiva, un bassal de sang, una gàbia de pirats, un món surrealista divertit, àgil i elèctric. 

    He disfrutat con un al-lot amb un bollicao i un 'tigreton' a les mans mentre observa Cabrera des de la Llotja de Sa Colònia de Sant Jordi.

    Sebastià Bennasar: un dels grans de la literatura policíaca i negra en català, autor de les majestuoses: 'La mar no sempre tapa' i 'El país dels crepuscles'. 

'El país dels crepuscles' de Sebastià Bennasar: una passada!!

    

    Hi ha novel-les negres que passen sense 'pena ni gloria' i n'hi ha d'altres que són una simfonia de plaer, gust per la literatura de qualitat i increiblement interessants. Gran poder de intimidació i força narrativa superior. És quasi bé una obra mestra.

    És el cas de 'El país dels crepuscles' del mallorquí Sebastià Bennasar, un geni quant a construir trames negres d'alt voltatge esquitxats amb assassinats brutals i rituals, venjances a pobles cegats per la rancúnia, i personatges carregats de força i vida interior.

    Si Bennasar ja va demostrar la seva vàlua com a narrador de llibres de crims, foscos y de temàtica dura a la obra 'La mar no sempre tapa', ambientada a Sa Colònia de San Jordi, a 'El país dels crepuscles' es supera, creant una novel-la negra quasi bé una obra mestra del gènere.

    Uns mossos d'esquadra investiguen, a l'inici del terrible hivern a la comarca de l'Alta Ribagorça, homicidis bestials que tenen lloc a les esglèsies romàniques de la Vall de Boí, a Taüll, Barruera, Durro i Pont de Suert.  

    Amb ells es creuaran feixistes, ecologistes criminals, bojos, llops, contrabandistes, etc., en una acció continua on l'ampli estudi psicològic de cadascun dels personatges aporte a la trama un fons seductor i carregat d'una profunda filosofia de la vida.

    Impressionant llibre. Imprescindible treball. Genial Sebastià Bennasar.