'Les mans del drac', de Sebastià Bennasar: un descollonament sense final

 
     'Les mans del drac', la breu novel-la negra, àcida i descontrolada, d'en Sebastià Bennasar, es llegeix d'una tacada. És plena de força, mala llet, paòdies, sarcasme i ritme.

    Un dia de Sant Jordi es transforma en un capítol més de 'Scream' barrejat amb 'El Exorcista' i 'El laberinto de las aceitunas' del mestre Eduardo Mendoza.

    Molt bona la creació del excapellà que defensa que el català és la millor llengua per fer exorcismes (forma part d'un grup secret associat a Mossèn Cinto) i que, a diari, es dedica a atonyinar turistes en bicicleta.

    També és més que genial l'aparició d'un grup d'emmerdadors de guiris que provoca la histèria a la Sagrada Família o que esbuca la Casa Batlló amb una bomba. Encara em compix.

    Crítiques soterrades als escriptos estrella de Sant Jordi, als periodistes pilotes i als mitjans de comunicació ompleixen un coctail de mort, bojos, satanisme i defensors de Déu que ens transporta a 'El código da Vinci' versionat per Berlanga.

    Aquest llibre és un prodigi de rialles, una bogeria col-lectiva, un bassal de sang, una gàbia de pirats, un món surrealista divertit, àgil i elèctric. 

    He disfrutat con un al-lot amb un bollicao i un 'tigreton' a les mans mentre observa Cabrera des de la Llotja de Sa Colònia de Sant Jordi.

    Sebastià Bennasar: un dels grans de la literatura policíaca i negra en català, autor de les majestuoses: 'La mar no sempre tapa' i 'El país dels crepuscles'. 

'El país dels crepuscles' de Sebastià Bennasar: una passada!!

    

    Hi ha novel-les negres que passen sense 'pena ni gloria' i n'hi ha d'altres que són una simfonia de plaer, gust per la literatura de qualitat i increiblement interessants. Gran poder de intimidació i força narrativa superior. És quasi bé una obra mestra.

    És el cas de 'El país dels crepuscles' del mallorquí Sebastià Bennasar, un geni quant a construir trames negres d'alt voltatge esquitxats amb assassinats brutals i rituals, venjances a pobles cegats per la rancúnia, i personatges carregats de força i vida interior.

    Si Bennasar ja va demostrar la seva vàlua com a narrador de llibres de crims, foscos y de temàtica dura a la obra 'La mar no sempre tapa', ambientada a Sa Colònia de San Jordi, a 'El país dels crepuscles' es supera, creant una novel-la negra quasi bé una obra mestra del gènere.

    Uns mossos d'esquadra investiguen, a l'inici del terrible hivern a la comarca de l'Alta Ribagorça, homicidis bestials que tenen lloc a les esglèsies romàniques de la Vall de Boí, a Taüll, Barruera, Durro i Pont de Suert.  

    Amb ells es creuaran feixistes, ecologistes criminals, bojos, llops, contrabandistes, etc., en una acció continua on l'ampli estudi psicològic de cadascun dels personatges aporte a la trama un fons seductor i carregat d'una profunda filosofia de la vida.

    Impressionant llibre. Imprescindible treball. Genial Sebastià Bennasar.

'La mar no sempre tapa', de Sebastià Bennasar: collonuda novel-la policíaca

    
    La veritat és que aquesta obra detectivesca d'en Sebastià Bennasar m'ha enlluernat i sorprès positivament. Mai hagués suposat que el meu poble, Sa Colònia de Sant Jordi, pogués ésser focus d'un brutal assassinat, investigat a mitges entre Jaume Pou, tinent de la Guàrdia Civil de Manacor, i Andreu Julià, periodista de successos d'un diari en català.

    El llibre, 'La mar no sempre tapa', Premi Vila de Lloseta 2011, es llegeix d'una tacada, mentre deixa el cervell aixafat amb un caramull de dades, informacions, filosofia, intriga i llocs meravellosos d'una Illa encara més encisadora.

    No deixa d'estar present l'humor que desnivella la presió d'una investigació sobre una professora universitària brutalment assassinada a la mar després de rebre 17 ganivetades. Potser havia esbrinat l'autor d'un crim queva tenir lloc 60 anys enrera a la plaça de Sóller.

    També és d'agraïr l'afegit cultural i històric que fa l'autor de la Mallorca dels anys 50, poc abans del boom turístic dels bojos 60 quan, per exemple, va viure a El Terreno, Sóller i Pollença un dels millors escriptors de novel-la negra de tots els temps: Chester Himes.

    Precisament, Himes col-laborava el 1954 a una revista de culte i monoritària, editada per Robert Creeley a Banyalbufar, i on también hi participaven Allen Gingsberg, Robert Graves i Ernest Hemingway.

    Com llavors li va dir a Graves la protectora d'en Picasso a París, Gertrude Stein -veïna de la Plaça Gomila durant la II Guerra Mundial-: "Vés a Mallorca, si és que pots resistir el paradís".

    P. S: S'agraeix que l'autor opti per incloure-hi informació d'interés de l'Illa per als lector com és: Cas Patró a Portocolom 'on es menja un dels millos arrossos negres de Mallorca' o del Restaurant Orient -al poble del mateix nom situat a la Serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat- on cada mes va amb els seus amic a dinar cabrit (la porcella que cuinen no té res a envejar a la que fan al famossíssim Casa Cándido de Segòvia).