Ara reapareix al llibre 'Espurnes de sang' (1987), reeditat per 'Ifeelbook'. Malgrat que només varen passar dos anys, sembla que Mosqueiro hagi envellit massa de pressa, no interessa i no atreu. Serra recupera una titella, un ésser sense personalitat, ja major i que no fa gens de gràcia.
I el que és pitjor: després de llegir 51 planes no ha passat res. Frases sense sentit ni importància. Escenaris gens atractius i un acció que no aclapara. Més ben al contrari: avorreix.
Hem sap greu, però no m'acabaré la novel-la. Consider que hi ha desenes de llibres que sí es mereixen l'atenció. Celso Mosqueiro, que viu a la barca 'Cala Gamba', ja no té gens ni mica de gràcia. Ha perdut l'encant i la profunditat. Llàstima.
PD: Això sí, Serra és un mestre en l'ús del llenguatge i la riquesa de l'idioma.
