Crec que em vaig errar quan vaig comprar aquest llibre al Centre Cultural Blanquerna de Madrid. No sé si és literatura negra per nins o per adults. Si és una còpia barroera de n'Eduardo Mendoza o si era un assaig de quelcom estrany i sense cap ni peus.
La veritat és que el llibre comença bé, amb les disquisicions filosàfiques d'un mosso d'esquadra que viatja a Lleida en el bus de línea Alsina Graells i que es troba mort al seient del darrera a un famós diputat.
Mentres, l'home rememora que ell no devia ser un policia sinó un pagès que seguís la feina de son pare i d'altres generacions de la seva família a un mas d'un poble perdut al Pallars.
I a més a més, al devora se li asseu una senyora del seu mateix poble que no atura de xerrar i xerrar. Tot molt curiós i sense sentit, ja que es passa en mig segon d'un moment de serietat a una paròdia sense gràcia.
A dins del cotxe de línea es crea un ambient similar a Assassinat en el Orient Express "pero de andar por casa". Rar, rar, rar...
Serà una història per al-lots, nins i infantons d'institut. Encara no ho sé i segurament no ho esbrinaré mai. Tot molt estrany...
No hay comentarios:
Publicar un comentario