'El país dels crepuscles' de Sebastià Bennasar: una passada!!

    

    Hi ha novel-les negres que passen sense 'pena ni gloria' i n'hi ha d'altres que són una simfonia de plaer, gust per la literatura de qualitat i increiblement interessants. Gran poder de intimidació i força narrativa superior. És quasi bé una obra mestra.

    És el cas de 'El país dels crepuscles' del mallorquí Sebastià Bennasar, un geni quant a construir trames negres d'alt voltatge esquitxats amb assassinats brutals i rituals, venjances a pobles cegats per la rancúnia, i personatges carregats de força i vida interior.

    Si Bennasar ja va demostrar la seva vàlua com a narrador de llibres de crims, foscos y de temàtica dura a la obra 'La mar no sempre tapa', ambientada a Sa Colònia de San Jordi, a 'El país dels crepuscles' es supera, creant una novel-la negra quasi bé una obra mestra del gènere.

    Uns mossos d'esquadra investiguen, a l'inici del terrible hivern a la comarca de l'Alta Ribagorça, homicidis bestials que tenen lloc a les esglèsies romàniques de la Vall de Boí, a Taüll, Barruera, Durro i Pont de Suert.  

    Amb ells es creuaran feixistes, ecologistes criminals, bojos, llops, contrabandistes, etc., en una acció continua on l'ampli estudi psicològic de cadascun dels personatges aporte a la trama un fons seductor i carregat d'una profunda filosofia de la vida.

    Impressionant llibre. Imprescindible treball. Genial Sebastià Bennasar.